El passat 12 de juny els alumnes
de segon de batxillerat de la promoció 2013-2015 es van acomiadar de
l’institut. Va ser un acte emotiu on es va tancar una etapa per a començar una
altra. Moltes gràcies a totes les
famílies que van assitir-hi i enhorabona a tots i a totes els/les alumnes.
Molta sort!
-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic
molt trist …
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d’una reflexió, afegí:
-Què vol dir «domesticar»?
[…]
-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».
-Crear lligams?
(...)
Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
-S’ha de ser molt pacient -respongué la guineu-. Primer t’asseuràs una mica
lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El
llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a
prop …
(...)
El petit príncep va tornar l’endemà.
-Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per
exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com
més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i
plena de neguit; descobriré què val la felicitat! Però si véns a qualsevol
hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor … Calen ritus …
[…]
És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:
-Tinc ganes de plorar! … -digué la guineu.
-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però
tu vas voler que et domestiqués …
-És clar que sí -digué la guineu.
-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.
-I força -digué la guineu.
-Així no hi has guanyat res!
-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.
[…]
Fragment del diàleg entre el Petit Princep i la Guineu
El Petit Príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
